A historic tapes bar reopens in the center of Barcelona
Aquest emblem of Eixample façs a second life with prudent modernització under ownership of Som Essència
És closed lest September, però hi ha places que tenen populars profils que són too populars per a les persones. L' històric Bar Bauma (Roger de Llíria, 124) has just reopened its iconic marqueig in Roger de Llíria with Diagonal . El propietari del bar-restaurant, Joan Altarriba, has transferit el restaurant de l'hotel Som Essència, companys de Bestial, Barraca i Agua . According a Altarriba, la transferència és made “on la condició que el bar remains a les mans d'una persona que té la màxima qualitat als seus”.
El valor de la Bar Bauma és no només una altra cosa que té un estiu i un dia d'ús. Opened right after World War II , va a un dels millors moderns public spaces en l'Eixample (i al seu alt Altarriba say, et va a fer el bar a la ciutat a tenir customer-facing television). Durant les netedats i el darrer 2000s, became a guarir els comentaris: vostè pot fer Quim Monzón, Joan de Sagarra o Marsé, però en realitat és important que el calm que el bar transmeti, a un estratègic enclavament, i al bebà a fer-ho. daily menu and plentiful.
Bauma means “rock shelter in shallow natural cave where clarity penetrates”. I la crevice de l'entrada d'entrada, un iconic sign i sota stone walls, continues to promise that. According a la gestió de Som Essència, a la modernització de les premisses has de ser surgical. “Renovació de l'interior design és molt prudent, ens aixeca el bar intacte i també els detalls del ceràmic caravel sobre el coffee maker”, explain. L'intensive schedule no és cap: every day from 9 am to 11 pm, “to meet a customer profile that ranges from the elderly to grandchildren, and where everyone tells you their story with the bar on they come back in",
They hase also maintained the breakfast offer that was the brand of the house: truita flute sandwiches, Iberian ham and fuet, or the classic tuna s maionesa and roasted pepper speak of al 100% Barcelona way of having breakfast. Per lunch, a hot plate of spoon (fricandó, dumplings with cuttlefish, oxtail...) ia repertoire of classic tapes. A més a més, les inevitable concessions tourists queuing up a la Casa de les Punxes: Tatakis, toast s advocat i eggs Benedict, però totes les prices que no són gentrify.