Reobre un bar de taps històric al centre de Barcelona

Es va tancar el setembre passat, però hi ha llocs que tenen un perfil popular massa popular per deixar-los morir. L' històric Bar Bauma (Roger de Llíria, 124) acaba de reabrir la seva icònica marquesina a Roger de Llíria amb Diagonal . El propietari del bar-restaurant, Joan Altarriba, l'ha cedit al grup de restauració Som Essència, propietaris de Bestial, Barraca i Agua . Segons Altarriba, el trasllat es va fer “amb la condició que el bar segueixi en mans d'algú que té els mateixos valors que nosaltres”.

Els valors del Bar Bauma no són altres que els de la vida quotidiana i els d'ús quotidià. Inaugurat després de la Segona Guerra Mundial , va ser un dels primers espais públics moderns de l'Eixample (i com he sentit dir Altarriba, va ser el primer bar de la ciutat a tenir una televisió orientada al client). Durant els anys 90 i principis dels 2000, es va convertir en una reunió d'escriptors: es podia conèixer Quim Monzón, Joan de Sagarra o Marsé, però en realitat l'important era la calma que transmetia el bar, en un enclavament estratégic, i poder fer un passeig un bon esmorzar o un menú diari decent i abundant.

Bauma vol dir “refugi de roca en una cova natural poc profunda on penetra la claredat”. I l'escletxa de l'entrada fosca, sota el rètol icònic i entre parets de pedra, continua prometent això. Segons la direcció de Som Essència, la modernització del local ha estat quirúrgica. “La renovació de l'interiorisme va ser molt prudent, vam deixar la barra intacta i també el detall de la caravel·la ceràmica sobre la cafetera”, va explicar. L'horari intensiu no canvia: cada dia de 9 a 23 hores, “per conèixer un perfil de client que va des de la gent gran fins als néts, i on cadascú t'explica la seva història amb el bar quan hi torna a entrar”, afirmen satisfets.

També han mantingut l'oferta d'esmorzars que era marca de la casa: bocadells de flauta de truita, pernil ibèric i fuet, o la clàssica atuna amb maionesa i pebre rostit parlen d'una manera 100% barcelonina d'esmorzar. Per dinar, un plat calent de cullera (fricandó, bolets amb sípia, cola de bou...) i un repertori de taps clàssics. I també les inevitables concessions als turistes que fan cola a la Casa de les Punxes: Tatakis, torrades amb aguacat i ous Benet, però tot a preus que no gentrifiquin.