Va tancar el setembre passat, però hi ha locals que tenen un perfil popular massa estimat per deixar-los morir. L' històric Bar Bauma (Roger de Llúria, 124) acaba de reobrir la seva icònica marquesina a Roger de Llúria amb Diagonal . El propietari del bar-restaurant, Joan Altarriba, ho ha traspassat al grup de restauració Somos Esencia, propietaris de Bestial, Barraca i Agua . Segons Altarriba, el traspàs s'ha fet "amb la condició que el bar continuï a mans d'algú que tingui els mateixos valors que nosaltres".

Els valors del Bar Bauma no són altres que els de la quotidianitat i els de l?ús diari. Obert just després de la Segona Guerra Mundial , va ser un dels primers locals de pública concurrència moderns de l'Eixample (i segons vaig sentir dir a Altarriba, va ser el primer bar de la ciutat que va tenir un televisor de cara al client). Durant la dècada dels noranta i principis del 2000, es va convertir en una tertúlia d'escriptors: et podies trobar Quim Monzó, Joan de Sagarra o Marsé, però en realitat l'important era la calma que transmetia el bar, en un enclavament estratègic, i poder cruspir-se un bon esmorzar o un menú del dia decent i abundant.

Bauma significa "abric rocós en una cova natural poc profunda on penetra la claredat". I l'esquerda de l'entrada fosca, sota el cartell icònic i entre parets pètries, continua prometent això. Segons la direcció de Som Essència, la modernització del local ha estat quirúrgica. "La renovació de l'interiorisme ha estat molt prudent, deixem la barra intacta i també el detall de la caravel·la de ceràmica a sobre de la cafetera", expliquen. No canvia l'horari intensiu: cada dia de 9 a 23 h, "per atendre un perfil de client que abasta de gent gran a néts, i on tothom t'explica la seva història amb el bar quan torna a entrar", diuen satisfets .

També han mantingut l'oferta d'esmorzars que era la marca de la casa: entrepans de flauta de truita, pernil ibèric i fuet, o el clàssic de tonyina amb maionesa i pebrot rostit parlen d'una manera d'esmorzar cent per cent barceloní. Per dinar, plat calent de cullera (fricandó, mandonguilles amb sípia, cua de toro...) i un repertori de tapes clàssiques. I també les inevitables concessions al turista que fa cua a La Casa de les Punxes: tatakis, torrades amb alvocat i els ous benedict, però tot a preus que no gentrifiquen.